La llum del matí entrava per la finestra amb una suavitat gairebé imperceptible, dibuixant ombres llargues sobre el sòl de fusta. Al carrer, el murmuri constant de passos i converses formava un fons discret, com si la ciutat despertés lentament sense pressa per arribar a cap lloc. A dins, l’aroma del cafè acabat de fer omplia l’aire i semblava marcar l’inici silenciós d’una jornada qualsevol.

A mesura que avançava el dia, les petites decisions anaven prenent forma: respondre un missatge pendent, ordenar les idees disperses, aturar-se uns minuts per observar allò que normalment passa desapercebut. En aquesta rutina senzilla s’amagava una sensació d’equilibri, recordant que fins i tot en els moments més ordinaris es pot trobar un espai breu per a la claredat i la calma.