En aquest post t'ho expliquem tot
Com sortit d’una pel·lícula de ciència-ficció, en certs entorns tecnològics de San Francisco circula un mantra peculiar: don’t die (no moris). La idea darrere d’aquesta frase suggereix que qui sobrevisqui els propers cinc o sis anys podria presenciar com una intel·ligència artificial (IA) gairebé divina transforma el món, cura les malalties i estèn la vida humana fins a límits inimaginables.
Fa només dos anys, la intel·ligència artificial generativa va començar a parlar; avui ha iniciat la redefinició del paper de l’ésser humà al món. El 30 de novembre de 2022 va marcar un abans i un després, quan ChatGPT es va estrenar com la primera eina amb aquesta tecnologia que, més que respondre preguntes o fer càlculs, era capaç de mantenir converses, resoldre problemes i donar vida a noves idees.
Durant aquests dos anys he transitat entre dues realitats gairebé oposades. En una d’elles interactuo amb persones molt vinculades a la IA que s’imaginen que l’eternitat és a tocar. Mentrestant, en l’altra, la de la gran majoria, no s’arriba a percebre o comprendre la magnitud dels canvis profunds i accelerats que ja estan en marxa. Canvis que no són una promesa llunyana, sinó una realitat que avança a un ritme imparable, transformant la nostra manera de viure, treballar i fins i tot d’entendre el món.
Avui ja són més de 300 milions de persones les que fan servir ChatGPT diàriament. Però, més enllà dels números, n’hi ha molts més que encara no han vist en aquesta eina res més que un experiment interessant, un programa que escriu bé i simula entendre, però que comet errors (al·lucina) i té poca utilitat. I, per si no fos poc, han sentit dir que no arribarà gaire més enllà. Però la realitat és una altra. En l’àmbit laboral, en la medicina, en l’educació o fins i tot en l’art, la IA ja és una eina poderosa i un agent de canvi que redibuixa els límits del que és possible.
